FEINA D'ESTIU OBLIGATÒRIA PER ALS ALUMNES SUSPESOS I "VOLUNTÀRIA" PER ALS QUE FACIN BATXILLERAT

LLENGUA CATALANA. FEINA D’ESTIU 4t ESO. CURS 2014-2015

**DOSSIER

Dossier escrit a mà. Cal fer una portada, numerar les pàgines i copiar els enunciats dels exercicis.

BLOC 1

Lectura/Literatura

·         Mirall trencat, de Mercè RODOREDA, pàg. 120-121. Exercicis de l’1 al 16 de la pàg. 122.

·         Poemes de Gabriel FERRATER i Vicent Andrés ESTELLÉS, pàg. 170. Exercicis de l’1 al 12 de la pàg. 171.

·         Un nom estrany, de Maria BARBAL, pàg. 192-193. Exercicis de l’1 al 12 de la pàg. 194.

BLOC 2

Ortografia

·         L’accent i la dièresi, pàg. 88 i 89. Exercicis del 39 al 46.

·         Les grafies a/e àtones, pàg. 114 i 115. Exercicis del 26 al 35.

·         Les grafies o/u àtones, pàg. 138 i 139. Exercicis del 38 al 49.

·         Les grafies g/j, tg/tj/dj, x/ix, g/ig/tx, pàg. 164 i 165. Exercicis del 23 al 32.

BLOC 3

Sintaxi

Busca 15 oracions subordinades adjectives, 15 de substantives i 15 d’adverbials en les comprensions lectores del llibre de text i fes-ne l’anàlisi sintàctica (subratlla els verbs, encercla els nexes fes el calaix a la subordinada; i digues la funció de la subordinada i del nexe, si és un pronom).

Normes de presentació: cal que copiïs cada frase al dossier, indicant el text, la pàgina i la línia d’on l’has extret.

**TEMARI PER A L’EXAMEN

Cal que dominis l’anàlisi d’oracions compostes i les característiques i els autors dels moviments que tens a continuació:

·         Modernisme: Joan Maragall (poesia), Santiago Rusiñol (teatre)

·         Noucentisme: Josep Carner

·         Avantguardisme: Joan Salvat-Papasseit

·         Prosa del segle XX: Mercè Rodoreda i Jaume Cabré

Sobre la paraula "encaix"

4B. Jaume CABRÉ

"Es va incorporar i buscà a la màniga un mocadoret d'encaix" (Senyoria, cap I, pàg.15)

Malgrat que la paraula "encaix" amb el significat de "punta" no surt al Diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans, sí que surt al Diccionari dialectal Alcover i Moll. És l'accepció núm. 5.


1. ENCAIX m.: cast. encaje. 
|| 1. Acte i efecte d'encaixar. Ni s'omplia sa pell accentuant amb ses ondulacions l'assentament i encaix de sa figura, Pons Com an., 114. 
|| 2. Cavitat dins la qual s'encaixa una cosa. Lo que també se ha de observar al traure-la del canó y tornar-la al encaix de ahont estaue, Moradell Prel. 29.Alçaren sa creu i la feren caure dins s'encaix de pedra, Alcover Cont. 91. a)fig. Lloc o situació on aficar-se; destí, col·locació. «Si jo trobava un encaix a la Sala, que em donàs per viure, me diria bé» (Mall.). 
|| 3. En l'ofici de taper, peça de ferro clavada al taulell amb una rosca, que projecta enfora dues grosses dents que sostenen el ganivet amb què s'arrodoneixen els taps de suro (Empordà, La Selva, Gir.). Bat l'estoix ab gran fal·lera | per l'encaix y ensuadó, | y al cimbell de la panera | va cayent el tap rodó, Masifern Coses Amp. 144. 
|| 4. El buit del llom d'un llibre, en el qual encaixa la coberta (Barc., Val.). 
|| 5. Labor de randes entreteixides amb molts de fils.
    Etim.: derivat postverbal de encaixar.