Santa Caterina de Siena, patrona d'Itàlia, pintura amb el lliri de la virtut i/o puresa i relíquia del crani que es conserva a Siena.
LA RELÍQUIA
Faune mutilat,
brollador eixut,
jardí desolat
de ma joventut...
5 Beneïda l'hora
que m'ha duit aquí.
La font que no vessa, la
font que no plora
me fa plorar a mi.
Sembla que era ahir
10 que dins el misteri de l'ombra florida,
tombats a la molsa,
passàvem les hores
millors de la vida.
De l'aigua sentíem la
música dolça;
dintre la piscina
guaitàvem els peixos,
15 collíem poncelles, caçàvem bestioles,
i ens fèiem esqueixos
muntant a la branca de
les atzeroles.
Ningú sap com era
que entre l'esponera
20 de l'hort senyorívol,
fent-lo més ombrívol,
creixia la rama d'antiga
olivera.
Arbre centenari,
amorós pontava la soca
torçuda,
25 perquè sense ajuda
poguéssim pujar-hi.
Al forc de la branca
senyora i majora
penjàvem la corda de l'engronsadora,
i, venta qui venta,
30 folgàvem i rèiem fins que la vesprada
la llum esvaïa de l'hora
roenta,
de l'hora encantada.
Somni semblaria
el temps que ha volat
35 de la vida mia,
sense les ferides que al
cor ha deixat;
sense les ferides que es
tornen a obrir
quan veig que no vessa
ni canta ni plora la
font del jardí.
40 Trenta anys de ma vida volaren de pressa,
i encara no manca,
penjat a la branca,
un tros de la corda de
l'engronsadora,
com trista penyora,
45 despulla podrida d'un món esbucat...
Faune mutilat,
brollador eixut,
jardí desolat
de ma joventut.
Joan ALCOVER
GRONXADOR m. Biga o corda damunt
la qual s’asseuen per a gronxar-se; cast. columpio.
Fon: [gɾuɲʃəðó]
Sinònims: agrunsadora, engronsadora, engronxador.
Sant Maurici de Caldes de Malavella.
