Feina obligatòria per als suspesos i feina opcional per "començar 4t amb bon peu"

FEINA PER PRESENTAR EL SETEMBRE ABANS DE L’EXAMEN DE LLENGUA CATALANA

S’ha de fer en una llibreta (no pas dossier) mantenint l’ordre, amb els enunciats copiats d’un color diferent del de les respostes i amb els títols identificatius (lletra més gran, deixant més espai), marges...

1.- COMUNICACIÓ I LITERATURA

·         Notícia, crònica: pp. 10-11, exercicis 10, 11, 16, 17 i 18

·         Entrevista: p. 35, exercicis 10, 14 i 15

·         Text instructiu i argumentatiu: p. 65, exercicis 27, 28 i 30

·         Trobadors i Ramon Llull: pp. 84-85, exercicis 13, 14, 15 i 16; p. 87, ex. 21

·         Cròniques: p. 106, exercicis 12, 13, 14, 15 i 16

·         Ausiàs March / Tirant lo Blanc: pp. 130-131, exercicis  9, 11, 12 i 17

·         Decadència: p. 151, exercicis 10, 11, 12, 14 i 15

·         Renaixença: p. 169, exercicis 14, 15, 16, 17, 18 i 19. Lectura de La filla del mar, d’Àngel Guimerà

2.- GRAMÀTICA I MORFOSINTAXI

• Categories gramaticals: pp. 19-20, exercicis 33, 34, 35, 36, 37 i 38
• Sintagma nominal: p. 44, exercicis 35, 36 i 38
• Complements verbals: pp. 116-117, exercicis 35, 36 i 38; p. 120, ex. 4, 5 i 6
• Pronoms febles: p. 140, exercicis 31, 32, 33 i 34

3.- FONÈTICA I ORTOGRAFIA

• La síl·laba: pp. 24-25, exercicis 44, 45, 46, 47, 50, 53 i 55
• Vocals: pp. 48-49, exercicis 42, 43, 49 i 50
• Consonants: pp. 72-73, exercicis 41, 42, 43 i 45
• G/J: p. 96, exercicis 35, 36, 37 i 38

FEINA VOLUNTÀRIA PER "COMENÇAR AMB BON PEU" (+ 1 punt primer trimestre de quart)

Reflexió personal d'un llibre en llengua catalana llegit a l'estiu. Ha de contenir la fitxa bibliogràfica (AUTOR, TÍTOL, editorial i any de publicació), el perquè de la tria i cinc fragments que t'hagin sobtat copiats i explicats relacionats amb algun dels objectius del  mil·lenni. Extensió: entre 2 i 3 folis escrits en lletra Arial 12.

Unes propostes (però pot ser qualsevol altre llibre...)

• Àngel GUIMERÀ, Mar i cel. Edicions 62, 3013 (tragèdia romàntica)
• Manuel de PEDROLO, Mecanoscrit del segon origen. LaButxaca, 2012 (ciència ficció)
• RJ. PALACIO, Wonder. La Campana, 2013 (narrativa realista)

Un conte divertit

Per a l'ultimíssima hora de classe d'aquest tercer d'ESO: un fragment d'un conte molt divertit de Mercè Rodoreda. I una mica de feina per fer (o pensar, com a mínim).

El conte (i les preguntes!) el trobareu a l'enllaç: Zerafina. Si preferiu escoltar-lo per la ràdio: aquí. Però és més divertit llegir-lo en grup i en veu alta.

A veure si localitzeu els espais i els carrers pels quals es mou la protagonista en el plànol de Barcelona: aquí

La Renaixença, és dir, literatura romàntica

Poema i comentari de La Pàtria, poema emblemàtic de Bonaventura-Carles Aribau
Enllaç: aquí. Llegeix, però, el poema adaptat de més avall.

La pàtria, de Bonaventura-Carles ARIBAU [1833]

I

Adéu-siau, turons, per sempre adéu-siau,
oh serres desiguals, que allí en la pàtria mia
dels núvols e del cel de lluny vos distingia
per lo repòs etern, per lo color més blau.

Adéu tu, vell Montseny, que des ton alt palau
com guarda vigilant cobert de boira e neu
guaites per un forat la tomba del Jueu,
e, al mig del mar immens la mallorquina nau.

II

Jo ton superbe front coneixia llavors
com conèixer pogués lo front de mos parents,
coneixia també lo so de tos torrents
com la veu de ma mare, o de mon fill los plors.

Mes arrencat després per fats perseguidors,
ja no conec ni sent com en millors vegades;
així d’arbre migrat a terres apartades
son gust perden los fruits e son perfum les flors.

III

Què val que m’haja tret una enganyosa sort
a veure de més prop les torres de Castella,
si el cant del trobador no sent la mia orella
ni desperta en mon pit un generós record?

En va a mon dolç país en ales jo em transport
e veig del Llobregat la platja serpentina,
que, fora de cantar en llengua llemosina
no em queda més plaer, no tinc altre conhort [consol].

IV

Plau-me encara parlar la llengua d’aquells savis
que ompliren l’univers de llurs costums e lleis,
la llengua d’aquells forts que acataren los reis,
defengueren llurs drets, venjaren llurs agravis. [greuges]

Muira, muira [mori, mori] l’ingrat que, en sonar en sos llavis
per estranya regió l’accent nadiu, no plora;
que, en pensar en sos llars, no es consum ni s’enyora,
ni cull del mur sagrat la lira dels seus avis.

V

En llemosí sonà lo meu primer vagit
quan del mugró matern la dolça llet bevia.
En llemosí al Senyor pregava cada dia
e càntics llemosins somiava cada nit.

Si, quan me trobo sol parl ab mon esperit,
en llemosí [llengua catalana] li parl, que llengua altra no sent;
e ma boca llavors no sap mentir ni ment [menteix],
puix surten mes raons del centre de mon pit.

VI

Ix [Surt], doncs, per a expressar l’afecte més sagrat
que puga d’home en cor gravar la mà del cel,
oh llengua a mos sentits més dolça que la mel
que em tornes les virtuts de ma innocenta edat.

Ix, e crida pel món, que mai mon cor ingrat
cessarà de cantar de mon patró la glòria
e passe per ta veu son nom e sa memòria
als propis, als estranys, a la posteritat.