Vacances de Nadal

FEINA PER PRESENTAR EL PRIMER DIA DE CLASSE DE L'ANY 2015

1. Narració que tingui com a tema central un canvi sobtat, una fugida, l'exili (voluntari o forçós) en la vida d'un personatge, real o fictici.

• Normes de presentació dels treballs escrits fets a casa
• Títol original, que atrapi el lector
• Estructura clàssica: presentació, nus i desenllaç
• Extensió màxima: tres folis

2. Llista de frases subordinades substantives per analitzar el nexe (conjunció, pronom interrogatiu, pronom relatiu o infinitiu) i la funció sintàctica de la subordinada.

a) Qui no corre vola

b) M'agrada que em convidis a casa teva

c) Ignoro si arribaré a temps a la festa

d) No m'importa com viu

e) Té la seguretat que tot anirà bé

f) La Joana va ser qui va trencar la copa

g) Estem interessats a seguir aquest mètode

h) El que dius és cert

i) La consciència de quins eren els seus defectes la turmentava

j) Et demano només què has fet

k) Tothom té por que la directora es faci enrere

l) Vam quedar que tornaríem a parlar-ne

m) Ella és qui millor ho sap

n) El capità pirata va ordenar saquejar tota la costa

o) No t'adones que tothom es riu de tu?

p) Has vist quants regals ens han portat?

q) Li convé agafar-s'ho amb calma

r) Els polítics no parlen del que la gent vol

s) El seu objectiu és arribar fins al final

t) No és conscient de com fa les coses

u) Voldríem que no tornessis a perdre les claus

v) No sé quin cotxe s'ha comprat

w) Qui vulgui peix haurà de mullar-se

x) La Rosa és qui corre ara

y) Li agrada molt dormir

z) Confia que guanyarà

BONES VACANCES DE NADAL!!!

ENS RETROBAREM A CLASSE DESPRÉS DELS REIS DE 2015!!!

NOUCENTISME

Les quatre figures que impulsen aquest nou corrent estètic són: Enric Prat de la Riba (el polític), Eugeni d'Ors (l'ideòleg. Enllaç: aquí), Josep Carner (el poeta) i Pompeu Fabra (el lingüista. Enllaç: aquí)

Última classe de la Maternitat d'Elna

• Al juliol del 2005, Assumpta Montellà publica la llista amb tots els noms del nens nascuts a Elna. L'article té una gran repercussió mediàtica

• A l'octubre del 2005 surt el llibre (de moment amb tapa dura)

• Altres mares: la Rosa Valera dins El Punt Avui, octubre 2011. Enllaç: aquí

• Revista El Rec Clar, núm 60.Conté un article d'en Guillem Ruz sobre una història que li va explicar el seu avi.

Pensant en la cadena d'abraçades...

Llegiu de forma col·lectiva (en veu alta o bé silenciosament) l'article "Fa més de dos mesos que no prenc llet per esmorzar" i preneu nota de les dades més rellevants.

EL PAÍS, 31 d'octubre 2014
Autora: Mercè Pérez Pons
Secció: Catalunya/Societat

Enllaç: aquí

TASCA: Feu un petit resum de la vida d'en Francisco de Tarragona i una reflexió personal a l'entorn de la mancança de les coses més bàsiques per viure dignament. Tot al dossier, apartat "Tipologia textual". 

França segons la II Guerra Mundial

La Maternitat d'Elna. Bressol dels exiliats. Capítol 4: "La clausura de la Maternitat", abril de 1944.

• Documental de TVE de Catalunya sobre la Maternitat d'Elna (algunes mares: Remei Oliva, Maria Garcia, Rosa Valero, Cèlia Garcia..., alguns fills Guy Eckstein, Sergi Barba, Felipe Sáez, Cèlia Garcia... i, sobretot, Elisabeth Eidenbenz són entrevistats per la historiadora Assumpta Montellà). Enllaç: aquí (gairebé una hora de duració). Títol: El llegat de la Maternitat d'Elna (2007). Direcció: Toni Espinosa i Assumpta Montellà.

Santiago Rusiñol

El meu avi de TV3. El seu besnét, Norman Cinnamond, arquitecte; la professora de la Universitat de Girona, Margarida Casacuberta... ens conviden a fer una passejada per la vida de l'artista total que va ser un dels introductors del Modernisme a Catalunya. Durada 30 minuts. Enllaç: aquí

Exiliats republicans al camp de concentració de la platja d'Argelers

Documental de TV3. Enllaç: aquí

MORFOSINTAXI

ORACIÓ SIMPLE

1. Els pagesos del Berguedà han començat l’inventari de les destrosses  
          SN (Subj)                       V tr.                       SN (CD)                       
2. La vegetació dels boscos protegeix el sòl de les radiacions solars                                      SN(Subj)                 V tr.      SN (CD)     SPrep (CRV)
3. Ens trobem cada tarda al parc del Mas Flassià 

          V pron.       SN (CCT)            Sprep (CCL)  

4. Els cossos de bombers lluiten de manera eficaç contra les flames

5. Els aiguats de la setmana passada van provocar l’esfondrament del pont

6. Avui al matí m’ho han confirmat per carta

7. La ignorància és la font de tots els mals

8. Es va adonar del descarrilament imminent del tren

9. Es dediquen al conreu de l’espàrrec des dels anys vuitanta

10. No han escrit cap carta als seus amics des de l’estiu

11. La pluja és molt beneficiosa per als conreus de secà

12 .Els caramels d’eucaliptus van molt bé per a la tos

13. La física, la trobo molt difícil

14. Després de la carrera treballaré en una empresa aeronàutica

15.Els trons van despertar el nadó a les tres de la matinada

16. Aquesta novel·la descriu la realitat de manera objectiva

17. Us recomanaré alguna pel·lícula de la nova cartellera

18. Durant la tarda creixeran nuvolades a punts de muntanya

19. Hem rebut una postal dels pares de la Marina des de Nova York

20. Les criatures escoltaven embadalides aquella rondalla tan antiga

21. Alexander Graham Bell va ser l’inventor del telèfon

22. L’Oriol juga molt pressionat

23. Surt un avió cada cinc minuts

24. Va caure una gran nevada al nord de la península

25. La meva clienta vol consultar als seus assessors aquest assumpte

26. L’acusat conduïa begut a gran velocitat

27. Encara penso en l’examen de matemàtiques

28. El soldat va arribar greument ferit a l’hospital

29. Encara queden panellets a la safata 

30. Ja li passaré l’encàrrec

31. Falta una cadira al menjador

32. Tothom parla d’aquell esdeveniment històric

33. La noia del paraigües blau és la guia del grup

34. El seu amic havia col·laborat en dos robatoris

35. M’agraden molt les pel·lícules de por

Joan Alcover

Desolació

Jo só l'esqueix d'un arbre, esponerós ahir,
que als segadors feia ombra a l'hora de la sesta;
mes branques una a una va rompre la tempesta,
i el llamp fins a la terra ma soca migpartí.

Brots de migrades fulles coronen el bocí
obert i sense entranyes, que de la soca resta;
cremar he vist ma llenya; com fumerol de festa,
al cel he vist anar-se'n la millor part de mi.

I l'amargor de viure xucla ma rel esclava,
i sent brostar les fulles i sent pujar la saba,
i m'aida a esperar l'hora de caure un sol conhort.

Cada ferida mostra la pèrdua d'una branca;
sens mi, res parlaria de la meitat que em manca;
jo visc sols per a plànyer lo que de mi s'és mort.

De relíquies d'ací d'allà

Santa Caterina de Siena, patrona d'Itàlia, pintura amb el lliri de la virtut i/o puresa i relíquia del crani que es conserva a Siena.

LA RELÍQUIA

Faune mutilat,

brollador eixut,

jardí desolat

de ma joventut...

5          Beneïda l'hora

que m'ha duit aquí.

La font que no vessa, la font que no plora

me fa plorar a mi.

Sembla que era ahir

10        que dins el misteri de l'ombra florida,

tombats a la molsa,

passàvem les hores millors de la vida.

De l'aigua sentíem la música dolça;

dintre la piscina guaitàvem els peixos,

15        collíem poncelles, caçàvem bestioles,

i ens fèiem esqueixos

muntant a la branca de les atzeroles.

Ningú sap com era

que entre l'esponera

20        de l'hort senyorívol,

fent-lo més ombrívol,

creixia la rama d'antiga olivera.

Arbre centenari,

amorós pontava la soca torçuda,

25        perquè sense ajuda

poguéssim pujar-hi.

Al forc de la branca senyora i majora

penjàvem la corda de l'engronsadora,

i, venta qui venta,

30        folgàvem i rèiem fins que la vesprada

la llum esvaïa de l'hora roenta,

de l'hora encantada.

Somni semblaria

el temps que ha volat

35        de la vida mia,

sense les ferides que al cor ha deixat;

sense les ferides que es tornen a obrir

quan veig que no vessa

ni canta ni plora la font del jardí.

40        Trenta anys de ma vida volaren de pressa,

i encara no manca,

penjat a la branca,

un tros de la corda de l'engronsadora,

com trista penyora,

45        despulla podrida d'un món esbucat...

Faune mutilat,

brollador eixut,

jardí desolat

de ma joventut.

Joan ALCOVER

GRONXADOR m. Biga o corda damunt la qual s’asseuen per a gronxar-se; cast. columpio. Fon: [gɾuɲʃəðó]

Sinònims: agrunsadora, engronsadora, engronxador.


Sant Maurici de Caldes de Malavella.

El Modernisme, una pinzellada

Resum dels corrents estètics del Modernisme i dels diferents gèneres i autors.
Cliqueu aquí

El Cau Ferrat de Sitges

Cançó de Na Ruixa-Mantells

Miquel Costa i Llobera, Cançó de Na Ruixa-Mantells. Lletra i música: aquí.

Figures retòriques

Recordatori de les figures retòriques, per ordre alfabètic.
Enllaç: aquí.
Una altra llista de figures retòriques. Aquí.

GUIA DE PRINCIPI DE CURS

MATERIAL

·         Llibre de text: Nou Ginesta, 4t ESO. Editorial Vicens Vives

·         Bloc del moodle: sopadelletres30.blogspot.com

·        Bolígraf blau (apunts i enunciats), negre (respostes dels exercicis) i vermell (correccions)

·        Cola, regle, llapis i goma

·         Dossier amb diferents apartats

LECTURES

·      Al llarg del curs caldrà llegir dos llibres com a mínim, un dels quals l’Institut cedeix en préstec: La Maternitat d’Elna d’Assumpta Montellà i Aloma de Mercè Rodoreda

NORMES DE PRESENTACIÓ DELS EXERCICIS I ELS TREBALLS

·        Dossier amb una portada neta, on constarà el nom, el curs i la matèria

·       Tots els exercicis que es facin al dossier s’han de copiar amb l’enunciat, el número de l’exercici i la pàgina corresponent del llibre de text. Cal fer-los de manera polida, amb bona lletra, respectant els marges i incloent-hi la data. Entre exercici i exercici hi ha d’haver un espai

·        No escriurem ni guixarem res al llibre

·        Els exercicis i treballs que s’hagin de presentar es recolliran a l’hora de classe del dia que s’hagi establert seguint les normes de presentació generals. No se n’acceptarà cap fora de termini ni copiat

AVALUACIÓ  

·   Es faran dos exàmens escrits, com a mínim, cada trimestre. Aprovar-los no significa aprovar el trimestre. Setmanalment es faran microexàmens. També es valorarà una actitud positiva de treball i respecte, la participació a classe i la presentació adequada dels treballs i exercicis

·      Si els deures no es presenten més de 3 vegades cada trimestre, aquest apartat puntuarà 0

·        Per aprovar el trimestre caldrà demostrar la lectura i la comprensió del llibre de lectura

·        Si s’aprova el primer trimestre de quart, queda aprovada a matèria pendent de tercer

·        És condició indispensable per aprovar el curs utilitzar el català en les comunicacions orals

·        L’expressió oral és un apartat avaluable del currículum

·      És condició indispensable per aprovar el curs aprovar un mínim de dos trimestres, un dels quals ha de ser el tercer

·       Es descomptaran 0,1 punts per falta d’ortografia fins a un màxim de dos punts

·      A les proves de recuperació, a més de la realització d’un examen, s’hauran de presentar els treballs i exercicis que el professor consideri oportuns

·      La matèria es valorarà segons els següents percentatges: exàmens (50%) / treballs i exercicis (40%) / expressió oral (10%)

BENVINGUTS A 4t ESO

És l'últim curs obligatori i pot ser un trampolí per saltar endavant (batxillerat, cicles...) o per caure en el buit i quedar-se sense cap títol (ni tan sols el nivell C de català).

"La felicitat no consisteix a atènyer els objectius sinó a perseguir-los"

Giuseppe Tomasi di Lampedusa, escriptor italià (1896-1957)

Feina obligatòria per als suspesos i feina opcional per "començar 4t amb bon peu"

FEINA PER PRESENTAR EL SETEMBRE ABANS DE L’EXAMEN DE LLENGUA CATALANA

S’ha de fer en una llibreta (no pas dossier) mantenint l’ordre, amb els enunciats copiats d’un color diferent del de les respostes i amb els títols identificatius (lletra més gran, deixant més espai), marges...

1.- COMUNICACIÓ I LITERATURA

·         Notícia, crònica: pp. 10-11, exercicis 10, 11, 16, 17 i 18

·         Entrevista: p. 35, exercicis 10, 14 i 15

·         Text instructiu i argumentatiu: p. 65, exercicis 27, 28 i 30

·         Trobadors i Ramon Llull: pp. 84-85, exercicis 13, 14, 15 i 16; p. 87, ex. 21

·         Cròniques: p. 106, exercicis 12, 13, 14, 15 i 16

·         Ausiàs March / Tirant lo Blanc: pp. 130-131, exercicis  9, 11, 12 i 17

·         Decadència: p. 151, exercicis 10, 11, 12, 14 i 15

·         Renaixença: p. 169, exercicis 14, 15, 16, 17, 18 i 19. Lectura de La filla del mar, d’Àngel Guimerà

2.- GRAMÀTICA I MORFOSINTAXI

• Categories gramaticals: pp. 19-20, exercicis 33, 34, 35, 36, 37 i 38
• Sintagma nominal: p. 44, exercicis 35, 36 i 38
• Complements verbals: pp. 116-117, exercicis 35, 36 i 38; p. 120, ex. 4, 5 i 6
• Pronoms febles: p. 140, exercicis 31, 32, 33 i 34

3.- FONÈTICA I ORTOGRAFIA

• La síl·laba: pp. 24-25, exercicis 44, 45, 46, 47, 50, 53 i 55
• Vocals: pp. 48-49, exercicis 42, 43, 49 i 50
• Consonants: pp. 72-73, exercicis 41, 42, 43 i 45
• G/J: p. 96, exercicis 35, 36, 37 i 38

FEINA VOLUNTÀRIA PER "COMENÇAR AMB BON PEU" (+ 1 punt primer trimestre de quart)

Reflexió personal d'un llibre en llengua catalana llegit a l'estiu. Ha de contenir la fitxa bibliogràfica (AUTOR, TÍTOL, editorial i any de publicació), el perquè de la tria i cinc fragments que t'hagin sobtat copiats i explicats relacionats amb algun dels objectius del  mil·lenni. Extensió: entre 2 i 3 folis escrits en lletra Arial 12.

Unes propostes (però pot ser qualsevol altre llibre...)

• Àngel GUIMERÀ, Mar i cel. Edicions 62, 3013 (tragèdia romàntica)
• Manuel de PEDROLO, Mecanoscrit del segon origen. LaButxaca, 2012 (ciència ficció)
• RJ. PALACIO, Wonder. La Campana, 2013 (narrativa realista)

Un conte divertit

Per a l'ultimíssima hora de classe d'aquest tercer d'ESO: un fragment d'un conte molt divertit de Mercè Rodoreda. I una mica de feina per fer (o pensar, com a mínim).

El conte (i les preguntes!) el trobareu a l'enllaç: Zerafina. Si preferiu escoltar-lo per la ràdio: aquí. Però és més divertit llegir-lo en grup i en veu alta.

A veure si localitzeu els espais i els carrers pels quals es mou la protagonista en el plànol de Barcelona: aquí

La Renaixença, és dir, literatura romàntica

Poema i comentari de La Pàtria, poema emblemàtic de Bonaventura-Carles Aribau
Enllaç: aquí. Llegeix, però, el poema adaptat de més avall.

La pàtria, de Bonaventura-Carles ARIBAU [1833]

I

Adéu-siau, turons, per sempre adéu-siau,
oh serres desiguals, que allí en la pàtria mia
dels núvols e del cel de lluny vos distingia
per lo repòs etern, per lo color més blau.

Adéu tu, vell Montseny, que des ton alt palau
com guarda vigilant cobert de boira e neu
guaites per un forat la tomba del Jueu,
e, al mig del mar immens la mallorquina nau.

II

Jo ton superbe front coneixia llavors
com conèixer pogués lo front de mos parents,
coneixia també lo so de tos torrents
com la veu de ma mare, o de mon fill los plors.

Mes arrencat després per fats perseguidors,
ja no conec ni sent com en millors vegades;
així d’arbre migrat a terres apartades
son gust perden los fruits e son perfum les flors.

III

Què val que m’haja tret una enganyosa sort
a veure de més prop les torres de Castella,
si el cant del trobador no sent la mia orella
ni desperta en mon pit un generós record?

En va a mon dolç país en ales jo em transport
e veig del Llobregat la platja serpentina,
que, fora de cantar en llengua llemosina
no em queda més plaer, no tinc altre conhort [consol].

IV

Plau-me encara parlar la llengua d’aquells savis
que ompliren l’univers de llurs costums e lleis,
la llengua d’aquells forts que acataren los reis,
defengueren llurs drets, venjaren llurs agravis. [greuges]

Muira, muira [mori, mori] l’ingrat que, en sonar en sos llavis
per estranya regió l’accent nadiu, no plora;
que, en pensar en sos llars, no es consum ni s’enyora,
ni cull del mur sagrat la lira dels seus avis.

V

En llemosí sonà lo meu primer vagit
quan del mugró matern la dolça llet bevia.
En llemosí al Senyor pregava cada dia
e càntics llemosins somiava cada nit.

Si, quan me trobo sol parl ab mon esperit,
en llemosí [llengua catalana] li parl, que llengua altra no sent;
e ma boca llavors no sap mentir ni ment [menteix],
puix surten mes raons del centre de mon pit.

VI

Ix [Surt], doncs, per a expressar l’afecte més sagrat
que puga d’home en cor gravar la mà del cel,
oh llengua a mos sentits més dolça que la mel
que em tornes les virtuts de ma innocenta edat.

Ix, e crida pel món, que mai mon cor ingrat
cessarà de cantar de mon patró la glòria
e passe per ta veu son nom e sa memòria
als propis, als estranys, a la posteritat.

CANÇONS POPULARS (Decadència de la literatura culta)

• Cançons de treball: El ball de la civada canada per Joan Manuel Serrat
• Cançons religioses: goigs de Sant Maurici de Caldes de Malavella, al Cor de Jesús de Bescanó, a la Mare de Déu del Vilar de Blanes
• Sonets barrocs del Rector de Vallfogona

TRANSFORMEM... el món

DEAR, últim dia

TRANSFORMEM!!!!
Hem creat jocs relacionats amb els objectius del mil·lenni, hem reflexionat, hem jugat, hem cantat... Ens hem divertit i hem après a treballar cooperativament, de manera sostenible, fent aliances globals i sense fer diferències de gènere.